El zen del ganxet

Sovint quan més estressats estem, més ens costa parar, i fer ganxet pot ser el mitjà per aprendre a fer una pausa.

Feia molt de temps que, de tant en tant, tractava de trobar alguna mena d’activitat manual que m’alliberés de tantes hores que passava davant de l’ordinador amb feines de caràcter intel·lectual. L’escriptura i la pintura —dues de les meves passions creatives— són molt absorbents, certament, però m’adonava, al llarg dels anys, que em faltava alguna cosa que lligués l’activitat cerebral d’una forma més harmònica. I llavors se’m va encendre un llum a la closca: fer ganxet.

IMG_1644Evidentment, no en tenia ni idea: de primer, pel fet de ser home (i, a més, ja tinc una edat), ningú no m’havia ensenyat mai res relacionat amb la roba (costura, patronatge, etc.); després, i per bé que les meves dues àvies hi havien estat relacionades (l’una modista, l’altra costurera) i que la meva mare s’ha dedicat a fer multitud de peces úniques i meravelloses amb mitja i ganxet —sempre havia tingut una mena de fascinació per llur feina—, em veia incapaç de tirar endavant qualsevol projecte que s’hi relacionés.

Ara fa uns dos anys i escaig vaig començar a investigar i vaig trobar que a Internet multitud de vídeos (i de franc!) explicaven fil per randa, pas a pas, els fonaments del ganxet (molts cops sota l’etiqueta en anglès «crochet») i a poc  a poc, no sense dificultats, vaig començar a aprendre a utilitzar el ganxet (una mena de tija de metall, d’os, de fusta, etc., amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo), que a diferència de l’art de fer mitja, només utilitza una agulla, normalment curta, per bé que també existeix l’anomenada agulla tunisiana, que permet teixir la llana, el cotó o el fil com si s’hagués fet amb agulles de mitja).

Després de molt maldar-hi, finalment vaig aconseguir fer la meva primera gorra amb trossos de llana sobreres que corrien per casa: una mena de manyoc maldestre, que encara guardo, però que em va fer adonar (després de molts intents) que podia dedicar-hi temps de lleure. Al principi va ser com una febrada i, de mica en mica, ja més confiat i tranquil, vaig adonar-me que mentre feia ganxet la ment quedava absolutament tranquil·la.

DSC_0057Cal dir, a més, que el fet de fer servir les dues mans (com en el cas dels instruments musicals) activa els dos hemisferis del cervell (l’intel·lectual i l’intuïtiu) i fa que millorin les connexions entre tots dos. Llavors, mentre faig ganxet, sóc conscient de mi mateix, hi ha més espurnes de llum a la closca i, alhora, tot s’aquieta i els pensaments deixen de donar la lata i fer la murga. l’activitat cerebral d’una persona teixint és similar a la d’una persona fent ioga.

Sovint quan més estressats estem, més ens costa parar, i fer ganxet pot ser el mitjà per aprendre a fer una pausa. Ben bé com si us haguéssiu assegut com Buda a fer zazen!