El Grup Taller de cuina. Acció i aprenentatge cap a la sobirania alimentària

Acció i aprenentatge col·lectiu cap a la sobirania alimentària El Grup Taller de Cuina és un grup de treball que, el 2012, va començar un aprenentatge grupal en l’àmbit de l’alimentació amb l’objectiu d’oferir una proposta coherent per a àpats populars dins els moviments socials. A partir d’aquesta idea, procurant recuperar de mica en mica […]

Acció i aprenentatge col·lectiu cap a la sobirania alimentària
El Grup Taller de Cuina és un grup de treball que, el 2012, va començar un aprenentatge grupal en l’àmbit de l’alimentació amb l’objectiu d’oferir una proposta coherent per a àpats populars dins els moviments socials.
A partir d’aquesta idea, procurant recuperar de mica en mica una cultura gastronòmica i pagesa autosuficient i tradicional, el grup va començar a cultivar i a fer xarxa amb la pagesia agroecològica de l’entorn més proper per tal d’aconseguir els aliments que es volien.
El primer objectiu ha sigut alimentar les jornades assembleàries de la CIC, sempre que fos necessari, així com aquelles col·lectivitats afins que ho demanen.
Amb una visió integral de l’alimentació des de l’ecologia, la salut, la cultura i l’autogestió, així com l’enxarxat continu amb altres projectes afins, amb el temps, permet oferir àpats agroecològics de combinacions nutritives segons l’època i a preus econòmics que es poden pagar, si es vol, 100% en moneda social. A més, és una cuina que no genera residus plàstics ni d’altres tipus, que siguin nocius per a la Terra; el concepte de deixalla no existeix, ja que només es generen uns mínims residus orgànics que es reincorporen a la terra en forma de compost, tancant així el cicle del bressol al bressol.
L’assentament d’aquestes idees i el recorregut fet fins ara ha portat, de manera natural, a desenvolupar altres línies de treball, bàsicament en la lluita contra el malbaratament alimentari, com l’aprofitament d’excedents de la pagesia en forma d’aliments elaborats i deshidratats.
El funcionament del col·lectiu, com a projecte autònom, es basa en la lliure i voluntària participació de les persones membres, on cadascú aporta segons el seu interès i capacitats.
Alimentar l’assemblea
Unes bones piles s’amunteguen al costat del cotxe. Plats, estris i olles, cadascun amb la seva pròpia i llarga història. Verdures de Matadepera, de Castellbisbal o de Torrelles i fruites de Sant Feliu en caixes, i amb una vida molt més curta, les han collit i seran consumides en unes hores… Llegum i cereal de la CAC, en bosses de paper o garrafes… Un fogó per si de cas, alguna olla plena ja de cigrons cuits per fer humus o de crema de carabassa, fets el dia abans, per arribar amb el sopar mig preparat, les motxilles i sacs de dormir per a passar el cap de setmana… Tot això i 4 o 5 persones s’han de fer entrar en el cotxe. Està clar que s’haurà de fer un bon aprofitament de l’espai…
Un cop a lloc, es crearà un taller intensiu de cuina, amb caixes per tots els racons, amb unes quantes fustes i ganivets damunt de taules o taulells improvisats, amb olles ara plenes, calentes i oloroses, i ara buides i netes per tornar a començar… Serà un espai amb molta vida, a les hores diürnes del cap de setmana sempre hi haurà el grup feinejant, tallant verdures, pensant receptes, encenent els focs i combinant els ingredients disponibles… I també hi passaran aquelles que, presents en l’assemblea, s’aturen per a menjar o descansar…
Menjarem cereals integrals, llegum, verdura i fruita del moment, combinat de forma ben digerible i nutritiva, menjar conscient en definitiva…

El camí de la poma…
«Vaig néixer poma i vaig créixer feliç a un arbre dels pagesos Joan i Gemma, a Sant Feliu de Llobregat. Estava tan dolça que un ocell ja em va picotejar, poc abans que em collissin. És per això que em van encaixar juntament amb altres pomes picotejades o massa petites. El nostre destí podia semblar bastant incert però al cap de poc en Joan i la Gemma ens van entregar al grup taller de cuina. Vam conèixer la Núria, el Marc, l’Àlex, el Damen, el Moha i la Marta. Ells ens van pelar i trossejar durant unes quantes hores i ens van transformar de moltes maneres perquè poguéssim conservar-nos més temps.
Algunes de nosaltres vam anar a una olla al foc, amb un xic d’aigua i suc de llimona. Ens vam coure a poc a poc i després ens posaren un xic de canyella, convertint-nos en una boníssima compota de poma que van envasar en pots de vidre i van esterilitzar…
D’altres van anar esteses a un assecador solar i en dos o tres dies estaven seques i delicioses, a punt per a consumir-se, picotejant o acompanyant en qualsevol moment de l’any…
La pell en bon estat i els cors de les pomes es van separar i posar en una olla amb aigua i al foc per a extreure’n la pectina colant l’aigua i tornant-la a bullir…
Finalment la pell i els trossos tocats o ja colats quedaren en un cubell a l’entrada, a punt per anar al compostador d’en Jaume i l’Anna a Torrelles de Llobregat.
La meitat de les compotes de poma i la poma seca retornaran a la botiga d’En Joan i la Gemma, fent així l’intercanvi amb el grup-taller de cuina.
L’altra meitat es distribuiran algunes en les cistelles ecològiques de les cooperatives de consum més properes, d’altres a través d’intercanvis directes i d’altres amb les comandes i la ruta de distribució de la CAC…
La pectina es congelarà per a ser usada abans de tres mesos, quan calgui espessir algun altre tipus de conserva…»


Vols compartir-ho?
FacebooktwitterFacebooktwitter